divendres, 18 de maig de 2018

Busquen les darreres llàgrimes aixopluc




Busquen les darreres llàgrimes aixopluc
mentre senten xiuxiuejar els bells mots,
que poc a poc em van corprendre
i posant-me del vermell color del pipiripip
em fan sentir alhora com l'andròmina,
mancada de cada moixaina,
que com flor d'atzavara cau de tant en tant.
Vull sentir cada dia la tendresa
i enraonar plegats fins s'amagui el sol,
fent que cada mirada sigui el xaragall
que m'obri les carns i dur-me seré a  l'atzucac
recollint cada paraula que ens hem dit.
Oblidar la fressa que ens envolta
deixant regalimar els instants compartits
i fer nostra l'olor de la ginesta,
oblidar-nos dels aixafaguitarres que no ens volen junts,
cercar la llibertat d'uns llavis que es troben,
escapant-se d'un xubec que ens envolta
sota un ombrívol mantell
i guardar el caliu d'aquelles nits que ens descobríem
dempeus un al costat de l'altre,
lluny d'un mon que tard o d'hora
ens trencarà com un xerric,
et necessitaré com la fetillera
que ets per a curar-me
de l'amor que vàrem perdre.

dimarts, 15 de maig de 2018

No contestes als silencis



No contestes als silencis
que he anat embastant,
callat,
pensant en les mirades perdudes,
et quedes amb el boig conegut
i et perds el bo
que es queda fora.
Em deixes tocant l'harmònica
que em vas regalar,
cançons que es desfan
entre els grinyols
d'un vent foraster
que ve de terres endins.
S'esgarrapen
els fulls dels versos
que de nit
li ensenyava a la lluna
i a la llum dels fanals els repetia,
recordant els petons
que d'amagat
ens tatuàvem a la pell nua.
T'escapes
i deixes enrere un buit
que amaga l'amor,
ple de promeses a la mar,
banyant-nos entre ones,
arrebossats a la platja
de la sorra molla.

dijous, 3 de maig de 2018

Ja no cerco cançons


Ja no cerco cançons
perquè es perdin entre silencis.
Jo seré el so de les cançons
que ja no rebràs,
parlant de tot el que ens separa,
amb lletres dolces
i melodies que em fan somiar
amb abraçades i petons de cotó.
Ja no deixaré penjades
imatges que em recordaven
instants d'aquell passat
que ara vols esborrar
amb les boires dels records oblidats.
Seguiré escoltant
entre els teus silencis les cançons
que escriuen les nostres trobades
de vegades amagades
de vegades distants i ràpides
que hem de marxar
abans que ens trobin a faltar.
Et volia presentar els amors
transeünts, que m'acompanyaven
mentre esperava la teva trucada,
el petó efusiu, la carícia evasiva
que ja se'n va,
i que et diguessin
que entre els seus cossos nusos
et cercava
instant a instant,
no se si t'ho creuràs,
però rere cada petó
hi buscava els teus llavis.
No vull oblidar ni els moments
que hem passat
ni aquells que han nascut lluny
i no has volgut compartir.

dimarts, 17 d’abril de 2018

A la vora d'un penya-segat


A la vora d'un penya-segat
veig escapar-se
les darreres gavines,
cadascuna porta al bec
un record compartit,
un adéu trencat
entre un vull
i un silenci escardat.
Tants crits alçats al vent,
tantes mudes respostes
caient del cel.
Em deixes esperant
quelcom que tardarà,
quelcom que no vols deixar escapar.
Parlarem mil cops
i els mateixos sons es repetiran.
Silencis d'allò que vull,
silents sospirs d'allò que vols.
Es marciran pel maig les flors
en finestrals equivocats,
mentre l'agònic sol del meu jardí
esperarà veure-les florir.
Petons deixats a l'aire
cauran al terra buit,
esperant els meus un instant oportú.
A la vora d'un penya-segat
veig escapar-se
les darreres esperances
de no perdre algú com tu.

dimarts, 10 d’abril de 2018

Ara que el vent bufa fort

Ara que el vent bufa fort
i les gotes de pluja surten ballant,
pintant de colors el fred capvespre,
estic sol cantant a l'aire,
recordant el darrer somriure
que m'has brodat
a la vora del cor ferit
de tants anys
i de tants silencis
que m'apagaven.
Però de nou somrius
i m'arriben els sons
del cor bategant fort,
molt fort.
Els ulls de nou enlluernen el sol
que fa festa
i li parla a la lluna en el darrer sospir,
que et veu contenta
i feliç amb mi.
Ara que la tarda fosqueja
et cobreix amb mantell
de boira fresca
esperant que arribis a casa,
retronant les llambordes del carrer
dansant sota els peus alegres,
ara que tornes a ser
la joia dels cors que t'envolten.
Amb so d'harmònica,
desfaig els silencis
de l'espera que ja s'escurça.
Les cançons
que endolcien les penes
de llargues nits
tornen a la gola
quan calla la música
i els ulls albiren
tota tu sent un somriure
traient-te el pesat abric
d'un hivern ple de foscors i temors.
I deixaré tants petons en els llavis
que els estels s'amagaran enrere
i nomes es veuran
els cors vermells que deixaré sobre teu.