El pes de la paraula

dijous, 25 d’abril del 2024

amb la verda casulla,

surt a fer missa.

van callant al pas molt lent

del mossèn festiu.

amb dolça veu recita

versos de desmes.

i els dies s’escampen per terra,

es barregen, no hi ahir davant de l’avui

i qui sap si on trobarem el demà.

Ja no sé trobar els quarts de les llunes

ni la plena ni la nova.

Cau el calendari i es trenquen els dies

que penso amb tu.

Ja res queda com tenia record,

ara només aquells dies s’aguanten

com haurien de ser.

Cau el calendari,

es com si la vida

que tens pel davant es trenques

també, com una mort diferent,

a estones indolora,

a cops també fa mal.

Cau el calendari,

es trenca aquell futur

que havíem somiat.

Res m’arriba del que dius,

les mirades desvien el camí

dels mots i els versos queden muts.

Tanca del bes la sortida

un ventall de color cel,

d’un blau aiguamarina.

al so rítmic dels tambors

marquen pas ràpid.