L'estiu
cau ple de color i calor,
i
busca en l'ombra
les
figures amagades dels amants.
Cau
la nit i un vent jove
vola entre els carrers
que
s'engalanen
per
la festa que ja arriba.
I
mentrestant passo el temps
bevent
un cafè amb gel,
tot
esperant que vinguis
i
fer de la nit un joc ardent
de
petons i passió.
De
mots inacabats,
de
febrils carícies
que
mai es voldran acabar.
Una
nit que m'has ofert mil cops
entre
paraules que volen
i
que amb el temps són com ocells
que
s'escapen més enllà de tots dos.
No
se si vindràs, passada la mitja nit,
no
se si l'albada
et
trobarà entre els meus braços,
mentre
la festa es fa esmunyedissa
com
els sons de la nit.
Acabarem
si més no
com
dos amics
que
mai es fan retrets d'amor,
que
l'agafen tal com ve,
de
la mà,
del
coll,
del
cor,
del
bes del comiat
en
qualsevol portal
de
qualsevol carreró,
de
qualsevol ciutat.
L'estiu
cau i poc a poc se'n vol anar,
tornaran
els dies a ser llargs i freds,
però
el teu record m'escalfarà el cor.
I
mentrestant,
en
demano de nou un altre cafè amb gel,
escoltant
el so un ball proper,
un
somriure jove que fa callar uns mots
que
m'agradaria pronunciar,
i
es per a ells la festa
que
qui sap si mai m'arribarà.
2 comentaris:
Què bonic!
Què bonic!
Publica un comentari a l'entrada