divendres, 31 de gener del 2014

Cada matí amor



Cada matí amor,
quan la nit
encara pinta fosc,
miro el petit calaix fosc,
on fins ara
guardava els mots
que fets sons
s’encreuaven,
i com un màgic mirall
miro al fons i et veig,
amb somriure clar,
de pell brillant
i preparant els solcs
que el temps
et va plantant,
i veig en els ulls
el bri de claror
que em cerca de lluny,
l’ona de pèl
que amb els dits
et voldria retirar.
Cada matí,
amb el baf càlid
que surt al fred aire
del passeig matiner,
com si fos un bes,
com si em tornés
un petó.
Jo et veig,
per tu un record
en sóc.
Cada matí,
quan la nit
encara pinta fosc,
miro el petit calaix fosc,
i d’entre tants perquès
tant sols em surt
un sol desig.

dijous, 30 de gener del 2014

Si fossis un poema



Si fossis un poema,
voldria ser un vers
en el seu si.
Si fossis un llapis,
voldria ser el traç
del seu camí.
Si fossis un llibre,
voldria llegir-te
des de dins.
Si fossis Joan Brossa
t’estudiaria
des del silenci.
Si fossis un arbre,
t’escriuria un poema
amb el vell llapis,
dins d’un llibre
de Joan Brossa.
Si fossis una flor,
si fossis una flor...
que bella que seria.
Si fossis una llavor,
et sembraria,
i en créixer,
el llegiria el poema escrit
a llapis al llibre
d’en Joan Brossa.
Si fossis l’univers,
jo mai t’acabaria...
http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2014/01/brossa95-95e-aniversari-joan-brossa-joc.html

dimecres, 29 de gener del 2014

I jo et responc amic



I jo et responc amic
que d’aquest mot
que tu en dius llibertat,
n’he fet per tots senyera
i amb cada lletra
m’he cosit al cor
per fer-ne pal
i dur-la ben alt.
I jo et demano amic,
que d’aquest mot
que tu en dius llibertat,
que aixequis,
si jo caic,
cada lletra, cada pal,
perquè no s’enfonsi
la nostra llibertat.
http://elboscdelsomnis.blogspot.com.es/2014/01/llibertat.html

dimarts, 28 de gener del 2014

I jo vaig somiar



I jo vaig somiar
que les paraules
eren paraules
i se les podia escoltar,
i entre els somnis
que entren i ballen,
somio poder
tornar a somiar,
que les paraules
que dic
me les vulguis escoltar.
Pobre somiador il·lús,
que creu
que les paraules tenen pes,
si ni tant sols
a mi me les deixen escoltar.
I quan el vespre cau rendit
per tantes paraules perdudes,
i van sons rajos dormint
en llit d’horitzó ponen,
vull dormir també
per de nou somiar,
que el meu llençol
s’ha fet de tristesa
i el matalàs on repòs
és de vella esperança.
I jo vaig somiar
que les paraules
eren paraules
i tothom les volia escoltar. 
http://extremeoencatalua.blogspot.com.es/2014/01/sueno.html

dijous, 23 de gener del 2014

Ara que al jardí



Ara que al jardí
se li ha marcit
el pom de flors,
ara que l’aire
bufa fred
i sota el pi
trepitjo la catifa
de fulles mortes.
Ara que el cep
s’ha quedat nu
i el llorer es mostra altiu
amb el seu verd lluent.
Ara que la gespa
pinta ocres
i dels rosers
només queden les espines.
Ara que la boira
em deixa
el seu llençol blanquinós
per pintar a sobre
amb colors de records,
aquells instants solitaris
que vàrem passar
a la vora l’un de l’altre,
parlant amb els ulls
i escoltant els silencis
que els nostres llavis
deixaven en la pell
càlida de l’amic.
Enyor d’aquells temps
que foren millors
que les solituds
que ara vivim.
Ara que el jardí,
és moll de xim-xim constant
d’un cor adolorit,
cerco tres els vidres,
el camí per on vas partir.
http://nonodiguis.blogspot.com.es/