dimarts, 25 de febrer del 2014

Ajagut en el llit





"... tinc escrit
que el camí és llarg
... tanco els ulls
i amago el desig"

 
Ajagut en el llit,
en una penombra sense fi,
escolto dins meu,
el ressò dels teus darrers mots,
en aquest present eteri i etern
que no em deixa dormir
ni m’acaba de desvetllar,
penso amb tu i en el temps
que hem deixat passar
des d’aquell mig vespre,
mig nit,
on entestats
en tornar-nos a conèixer volíem
que el terra es fes llit,
i de cada dit en sortís
un bri de vida.
Esperant noves de tu,
estic enganxant els mots
que em van arribant
per recollir-los
en una petita carta d’amor,
que qui sap si mai t’arribarà,
i que rellegiré tants cops
com pensi en tu.

divendres, 21 de febrer del 2014

Envoltat de paraules i fets



Envoltat de paraules i fets,
jo encara sóc més cec,
no veig el que m’ensenyes,
i ho busco entre el munt de mots
i d’instants que m’envolten,
i no trobo cap resposta
que demano cridant al vent
i em fa l’efecte
que se m’esmuny
d’entre les mans i ja s’acaba.
Et demano
que em diguis
on guardes els talismans
que reviscolen tot el que som
l’un per l’altre
i no obtinc més respostes
que noves cançons i nous silencis.
Diguem de quin color
són els estels que he de mirar,
on s’escapçaran les ones,
on sortirà la lluna,
on em bufarà el vent,
on la pluja em netejarà l’enteniment.
Diguem el mots
que em fan viure,
parla’m a cau d’orella
amb els sons
que em tranquil·litzen.

dimarts, 18 de febrer del 2014

Quan lo desconegut



Quan lo desconegut
sigui ja el meu camí,
després del comiat,
vull imaginar somriures,
volant alhora
amb les cendres
dels meus records,
dels meus somnis,
del que fou
o vaig voler ser,
un cant
que s’estengui enlairant-se
cap a l’arc de Sant Martí,
i ho pinti tot
a contrallum
dels seus colors.
Quan l’ombra de la nit
confongui ja el meu record
i el meu temps hagi passat,
quan les dues llàgrimes
siguin eixutes,
penseu per un instant
en el cor
que us va estimar
i maldestre va voler
posar-hi mots
als sentiments,
aleshores,
deixeu que la música
soni alegre
i viviu la vida
que m’hagués agradat
viure amb vosaltres
des del racó del patí
que tants cops vaig contemplar,
i sentir si cal
els esglais
de mil infants xisclant la vida
que se’ls enceta al davant,
i amb tu estimada,
descansar en aquell banc
per veure la tardor daurada,
o a la vora de la llar,
veient-te feliç,
tranquil·la o descansant
del teu estimat company.
Quan l’espatlla
sigui el meu present,
quan el mot sigui un record,
quan el tacte s’hagi marcit,
quan cada matí
sigui un altre matí
sense mi,
viviu la vida
que no us vaig poder oferir.

dimarts, 11 de febrer del 2014

Aquest laberint



camino amb la inèrcia
d’unes passes
que no saben on van
ni pretenen arribar en lloc.
 Maria Varu

Aquest laberint,
que és el meu temor,
aquesta angoixa,
que és el meu camí,
aquesta cruïlla,
que és la meva vida,
aquesta cova,
que és el meu espai,
aquesta presó,
que és la meva angunia,
aquest horitzó,
que és el meu dogal,
aquest sospir,
que és el meu instant,
aquesta inèrcia,
que és el meu batec,
aquest full blanc,
que és el meu escrit,
aquest silenci,
que és el meu vers parlat,
aquesta foscor,
que és la meva ceguesa,
aquesta solitud,
que és meva companya,
aquest demà,
que és la meva esperança...
Tot això
que convergeix en tu,
que ets la meva plenitud.

dilluns, 10 de febrer del 2014

El temps ha anat passant



El temps ha anat passant
esperant els mots
que ara arriben com un cant,
amb preguntes i precs,
no parlen
dels records d’aquells dies
que fosos en el tel d’un ahir,
s’obliden dels seus encants.
En la distància callat
beso el teu retrat
que guardo d’amagat,
que tinc al cor, plegat.
Oblidar-te potser,
quan mori l’enteniment,
quan en un mar de boires
navegui el meu cervell.
Encara que no hagués
cap record per retratar-me
d’un passat mal recordat,
potser el teu llumí
fos, el darrer en apagar...-se.
El meu camí es des d’aleshores,
recollir els trossos de cor
que vas anar espargint
per tots els vells camins
que vàrem transitar.
Ja no sóc l’al·lot
que coneixeres,
ni el vell
que potser creus que sóc,
sóc un home més,
assegut mirant passar la vida
navegant per un vell riu,
de cara a mar...