diumenge, 30 de març del 2014

De roig i negre




De roig i negre
el colors de vostra senyera,
embolcallen la blanca pell
del teu cos,
verge de les meves carícies
i absent dels meus petons.
Potser m'enganyes amb el colors,
potser m'enganyes amb les mirades,
potser veig en els teus ulls
paraules que mai vas voler dir,
potser m'enganyes amb els silencis,
potser m'enganyes amb els somriures,
potser escolto del teu cor batecs
que no són per a mi,
però jo espero cada nit
que les veus dels somnis
siguin cada cop més reals.
De roig i negre,
volen les peces de roba
per deixar el banc tou
d'un cos nu,
jugant al joc de l'amor
per primer cop,
aprenent camins nous
de plaer,
de coneixement,
de solitud,
de temor,
de respostes que mai arriben,
i jo resto esperant un mot,
una carícia,
un bes,
una mà descansant vora la meva,
una mirada caient sobre la meva
i parlar-me,
trencant tants silencis,
tantes tardes que es fan fosques,
De roig i negre,
són els colors de la meva esperança.
De roig i negre
són les gotes de pluja.
De roig i negre
són les notes de les nostres cançons.
De roig i negre
són els set sons de les teves paraules.
De roig i negre
són el regusts dels teus petons.

dimecres, 26 de març del 2014

Ens creuem



Ens creuem,
els ulls parlen
el mut llenguatge
dels desitjos
que s’apaguen,
mentre cauen
poc a poc els mots
d’un prematur comiat
i jo penso
que et diré
quan escrigui
els versos
que no et puc dir.
Parlar-te
d’acaronar-te
les galtes deixant
que el temps deslligui
els cabs
dels instants perduts.
Pensar en el regust
d’aquests llavis
que mai he besat,
de la textura
d’una pell
que ja coneix
les cremes de rejovenir,
d’aquest madur
cos de dona,
que em passa
pel costat
i em crida
que hi vagi ben aviat.
Vull creure
que com jo tampoc
em pot parlar fitant
els ulls amb el biaix 
d’un caminar
que no s’atura.

dissabte, 8 de març del 2014

Et miro als ulls



Et miro als ulls
i et veig cansada,
asseguts al bar
les paraules volen
com papallones
que voleien
sobre un prat de flors
sense deixar-se estar
en cap d’elles.
Mentre, els ulls,
van cavant a poc a poc
pel forat inquiet
de la boca,
cercant ben endins
la teva ànima intranquil·la.
M’agradaria
que el silenci
fos el color de les parets
i pel finestral entrés la llum
de la lluna
en l’instant d’encetar el bes,
picotejant suaument
com un pardal la pell
del teu cos blanca i bruna.
T’imagino onejant
com una senyera,
arquejant-se a cada petó,
a cada carícia,
a cada sospir,
claudicant al desig compartit,
retornant com un cercle,
a l’inici, al bes picotejat,
al llençol del suau vespre
que va caient,
obeint de nou
a l’impuls mutu de ser meva
i escalfar-me el cor
amb el teu cos
xiuxejant les dolces notes
del teu amor.
Escriu-me el teu nom
a la meva pell
amb la suor del moment,
desfés-me eternament
dins teu i... em desperto
amb el silenci
i sóc de nou al bar,
mirant l’ara quieta porta
que m’ha fet somiar despert
amb el plaer
de poder-te estimar
i responc absent,
un inconnex “i tant”.

diumenge, 2 de març del 2014

Deixa’m ser groller



Deixa’m ser groller,
parlar-te com vell mariner,
amb mots de bars i bordells
de sentiments vells.
Amb veu cremada
per omplir-me d’alcohol,
i cantar el nostre antic dol
pudent l’alè a cada bafarada,
amb l’esperit mig mort
dur-te si puc a l’hort,
i apartant els cabells
cercar el lloc dels petons vells,
i retornar amb carícies noves
a jugar amb el teu cos
amb el record fos
sobre les parts toves
i repetir a cau d’orella
 la nostra frase vella
mentre recorren els dits
els camins de passades nits.
Deixa’m jugar
com si fos veritat
i creure’m que és realitat
que tu em vols estimar.