dimecres, 30 de juliol de 2014

Sóc aquell ahir


Sóc aquell ahir
que no va venir,
i que mai tornarà.
Sóc aquell temps on somiar
era compartir futurs incerts
entre petons
que s'anaven escapant.
Sóc aquelles nits
que es feien eternes a la ciutat
sense marxar d'aquell carrer
on escoltàvem les cançons
que ens parlaven de solituds
que encara no havíem tastat.
Sóc aquella ombra
que s'escola en la nit
mentre li fas l'amor apassionada,
pensant de lluny en un record
que mai es produí.
Sóc el mot eteri
que t'arriba
i et parla de carícies
i et fan reviure temps de versos
que s'escampaven
pel menjador
on compartir-ho era tot.
Sóc el bes
que t'arriba un cop a l'any
com un comiat,
com un regal
i et deixa
després, un regust amarg.
Sóc la carícia
que t'arriba en la tardor
d'un dia perdut en el calendari,
de tant en tant
i que fuig d'amagat
entre esclat d'humanitat.
Sóc la paraula
que t'encercla
i no deix de prémer el cor
que tant et va estimar
i que mai ho vol deixar.
Sóc la nit
que et vas prohibir
per la resta del demà,
perdut entre les ones de la mar,
mirant com marxa
el tren de l'eternitat.

diumenge, 20 de juliol de 2014

He anat al cafè




He anat al cafè
com cada cop
que m'ho has demanat,
esperaré fins que arribis
i em contis lo feliç
que et fa
i els petits danys col·laterals
que t'ha portat.
Sabent com frisa el cervell
per escoltar la teva veu
i entendre perquè ho faig,
si tu ja ho saps.
Caminaré a poc a poc
pel teu stand
i veure't des del carrer,
fugint en el darrer instant,
si tu ja saps el que jo sent.
Ho sabré tot sense escoltar
res de res,
mirant-te als ulls,
sabré que només
podré ser aquell mirall
que et retorna
el que vols escoltar,
sense deixar-me parlar.
He anat al cafè
com cada cop
que m'ho has demanat,
esperaré fins que arribis
i pot ser algun dia
em podré aixecar
abans que et puguis seure.

dimecres, 16 de juliol de 2014

Amb la dolçor del teu nom



Amb la dolçor del teu nom
en els meus llavis,
em despert avui
entre els llençols buits
i l'escalfor escapant-se
a poc a poc.
El somriure agredolç
m'acompanyarà
en aquest solitari aniversari.
Ni tant sols
el so dels teus mots,
de ben segur, ara llunyans,
seran companys d'instants perduts.
Un bes et deix volant,
recordatori fidel,
del meu pensament constant.
Si pogués dir-te Amor, aquest mot,
premen les mans ben fort,
i dansant els cants
que el vent ens volgués tocar!

dissabte, 12 de juliol de 2014

Em desperto mirant



Em desperto mirant
un finestral desconegut,
i s'encenen
com llumins en la nit
els records dels petons
que ens donat.
El llit,
calent encara
es mostra buit
amb el llençol rebregat,
has marxat.
Un temps enganyós
es deturà per uns instants
i dur-nos mig
d'amagat
moments
per poder-nos estimar.
Quans matins no he somiat,
que fos veritat,
el que aquest ha passat.
Quants silencis
he viscut pensant en tu,
com aquest,
sense que abans
hagis marxat.
Perduts entre la gent,
 ens hem donat,
petons breus de comiat,
per si un cas mirava
la gent del costat.
Entre la penombra
que s'esmuny,
venen nous records,
dels teus dits,
dels teus pits,
d'un cos jugant amunt i avall,
d'una rialla
que es fa somrís
i d'un somriure
que m'acaricia fins
que s'acaba
amb un petó,
curt,
de comiat.
I el temps dirà quan,
i dirà on,
i quin serà potser
el finestral desconegut,
que em desperti
nous records.