Vinc d’un concert
en una plaça major
d’un vell poble
mig buit.
Els músics,
estrangers en gira
per llocs perduts,
clàssics amb sons moderns
i entranyables,
m’han fet volar
per la meva joventut
i la maduresa perduda.
Cada so de les cançons
en duia records d’instants
on tu i jo n’érem un.
Fins i tot l’ànima ballava
als ritmes que sonaven.
Notava la teva pell
tant a la vora
que m’he mirat a les mans
si erets veritat.
Com la majoria
de les nostres
sensacions comunes,
eren somnis
que vivia despert.
Rere les últimes paraules,
m’ha arribat l’olor del teu cos,
el regust dels teus llavis
passejats per sobre
per aquella crema
que els suavitza.
Després el record
del teu onejant-se sobre meu,
en una cavalcada furtiva,
silent,
lluny de paraules
que ens podrien distraure
del nostre propi desig.
Tot el que estava guardat
en el temps del silenci,
m’ho has tornat a dur
a pesar del teu interès..
Rere les últimes paraules,
m’ha arribat de nou la vida.
Tornes de un llarg adéu,
però no sento les paraules
que tan he esperat.
M’he despertat
del somni
amb les mans nues
i el cos tapat
per la incertesa.
Retornes d’un llarg adéu
i em sento sol,
sense respostes
que desitjo aviat.
Em manca encara
la calidesa de la teva ma
i l’olor del teu cos
vora el meu,
Però, si més no,
has fet un primer pas.
A cinquanta metres de la meva casa, hi havia una petita tenda amb rebotiga, també molt petita, on es venien coses que recordaven els temps de l’estraperlo, tot i que jo no recordo res d’aquells temps, però hi havia sentit dir per casa.
Hi vivia un matrimoni en que l’home es guanyava la vida amb un camió, no recordo ara el nom de la marca, el que si recordo era que la cabina duia una mena de galtes transparents i els xiquets del carrer ens en rèiem cridant que ve el cap gros de les galtes de vidre!
Després, amb els anys, tot i no tenir l’edat per anar-ho cridant, em passava pel cap aquells crits joiosos i infantils cada cop que el veia. Ara els xiquets, començaven a tenir més coses que nosaltres i no aprofitaven tant el que veien pel carrer per passar l’estona i entretenir-se amb qualsevol cosa.
L’home feia de transportista i duia coses que la gent li encarregava, traficava amb líquids per a les estufes, i portava encàrrecs que li feien la gent del poble i que la seva dona repartia segons comanda en la petita tenda que he anomenat al començament. De vegades quan hi anaves, ho trobaves tancat perquè podia haver anat a comprar, o estava fent el dinar o alguna tasca a casa seva uns pisos més amunt. Hi tenien un timbre elèctric que si el premies li sonava a la seva casa, i ella o el seu home si ells no hi era et contestaven amb un crit de va! Baixaven i es feia la transacció de producte i diners que s’haguessin acordat.
Jo ja hi havia anat varies vegades i m’havia trobar més o menys en gairebé totes les variables. Amb la confiança si la porta de la botiga era oberta i no es veia a ningú cosa molt fàcil per la mida de l’estància, anava a la rebotiga apartant la cortina de separació i cridant el seu nom, Sra. –seu nom- hi passava, no era gaire més gran, però ho havia de ser per guardar les comandes que no es veiessin des del passadís d’entrada al bloc que era on es trobava la petita tenda.
En l’ocasió que em dóna peu a aquesta narració, jo ja havia estat amb les tres amigues de la mare i em creia l’amo del món, amb una llarga experiència en dones, carallot cregut, i em permetia discretament o això em semblava a mi ser graciós amb algunes de les dones que no m’hagués importat conèixer de la mateixa manera que a les altres.
Be, com deia, aquell matí vaig entrar a la botiga i estava buida, així que com altres vegades cridant-la vaig entrar a la rebotiga, i me la vaig trobar amb la bata desbotonada i arreglant-se el pit esquerra en els sostenidor. Quan va reaccionar al veurem dins va ser massa tard i em complagué el que m’estava ensenyant. Es va tancar de pressa la bata i mentre intentava botonar-se, no sabia si disculpar-se per com l’havia trobat o cridar-me per haver entrat sense permís, davant el dubte, va tornar a sortir el jo més carallot i busca-raons. Havent-me fixat que el pit no havia acabat de quedar be dins de la copa del sostenidor, sense peresa, vaig alçar la meva mà i l’ajuda a posar dins del tot, evidentment, vaig haver de tocar-li. Ella enrojoli, i em preguntà que fas poca vergonya? Jo sense aturador li respongué ajudant-la perquè vostè no hi havia acabat de posar be! Ella cada cop amb la cara més vermella i la bata sense botonar, només plegada sobre el seu cos, em tornar a llençar, és pot ser més poca-vergonya, i li respongué sense dir res, posant la meva mà lliscant entre els plec de la bata i posant-la dins de les calces, li acaricià la vulva i amb el dit cor, li entrà pel camí obert i escalfat que vaig trobar. Ella no es creia el que li estava passant, i jo davant aquesta resposta sense cap crit ni espenta, amb aquesta resposta neutra, amb l’altra mà, li separà les dues parts de la bata i admira, ara si, sense embuts la presència del seu cos semi nu. Li puja el sostenidors cap a dalt i els pits lliscaren cap a el camí encetat, ara qui entrà en acció va ser la llengua, mentre les meves altres parts no deixaven d’anar a la seva, fent una nova coneixença intima.
Ella es trobava tant desorientada que no responia, i sense deixa de fer treballar les meves mans que ja la feien arribar a un punt crític d’excitació, li preguntà soltant per uns segons el passeig pels seus pits, continuo o ho deixem estar, que no m’agradaria que estigués incomoda vostè. Quin morro gastava aleshores. Ella en sentir-me dir això i amb un ràpid gir de cap per controlar l’espai on estàvem, sense respondrem, m’agafa el cap i l’orientà de manera que el seu mugró entres en aquella boca oberta que l’estava provocant.
Un cop la meva boca encerclava aquell mugró entre les dents i la llengua li donava voltes per dins, vaig notar que la seva mà cercava el meu amic, que per cert ja feia uns instants que demanava poder-se afegir a la festa. Estava vist que les dones del meu carrer, necessitaven alguna cosa més del que rebien a casa, en el cas d’aquesta nova amiga, es normal que després d’estar atrafegat amb el camió tot el dia amunt i avall i cercant els encàrrecs que li demanaven, tingués massa ganes per gaudir de la dona al llit, rectifico, ganes segurament que si, però forces, crec jo que no tantes.
Aconseguí alliberar el meu amic de la seva posició amagada entre els pantalons i els calçotets, i notant la seva duresa, el va començar a tafanejar i amb els dits encerclant-lo, va començar a moure-me’l cada cop més ràpid perquè jo arribes al nivell d’excitació que ja tenia ella. I ho va fer molt be, tant que em va fer arribar i ejacular més aviat del que em pensava. Per sort, el líquid es va quedar entre les cames. Va agafar un mocador del seu home que tenia per allí, i primer es va eixugar ella i després a mi. Un cop acabada la feina, em va dir que allò no podia ser, que jo era molt jove, que ella estava casada, i mentre anava dient tot això, s’anava vestint, primer es va baixar els sostens, després es va arreglar les calces i finalment es botonà la bata. Jo encara estava allí amb el membre fora, pansit i preguntant-me que havia passat i com era que anant tot tant be, em trobava ara així. En aquestes que sentim obrir-se la porta i la veu del seu home cridant-la. No em podia dir tapat ni vesteix-te, perquè ens hagués sentit, així que va sortir d’una revolada i el va anar a saludar. Vaig sentir que el besava i que li feia les preguntes de rigor, que fas aquí a aquestes hores. Jo no em volia moure per no tocar res i no fer soroll. Sentia des del meu “amagatall” tota la conversa, i en un moment donat, li diu a l’home, quedat aquí que ha de venir una veïna a buscar el conjunt de roba interior que et va demanar, jo mentrestant aniré a fer uns encàrrecs.
Pel que em va dir més tard, al seu home el posava molt nerviós haver de donar paquets de roba interior a les dones i preferia fer altres coses abans del que li havia demanat. No! Va dir ell, estic molt cansat i vaig al pis a estirar-me una mica, si vols quan hagi marxat, em crides i podràs anar a fer els teus encàrrecs. La besa de nou i marxà. En quedar-se sola a la botiga, i dom jo encara era dins, tanca la porta amb clau i entrà a la rebotiga. Dins em trobà tal com m’havia deixat, amb l’amic ensopit i jo amb uns ulls com taronges pel que havia estat a punt de passar. Deixar-me amb el penis fora de lloc i el seu espòs fora vigilant. Li vaig dir de tot, ella em tranquil·litzà dient que ja sabia que respondria com ho havia fet i em va explicar l’al·lèrgia que tenia a aquestes situacions per a ell. Encara no m’he refet li vaig dir!, com jo quan tu has començat a tocar-me! Exclamà. Vine que el tornarem a animar aquest amiguet. Anava a tornar a masturbar-me amb la mà, quan li demanà que ho fes amb la boca. Què? Va preguntar, que no ho has fet mai posar-te’l to a la boca i donar plaer amb la llengua i anant succionant al hora? Em va dir que no, i que li feia una cosa fer-ho. La ajudà a començar fent-li abaixar el cap fins l’alçada del penis i poc a poc li entrà dins la boca, mentre jo m’anava abaixant els pantalons i els calçotets, quedant lliure d’impediments la meva zona erògena. Li donà orientacions del que volia que em fes i al principi va dubtar una mica però jo aprofità la situació per tornar les mans dins dels sostens i començà a jugar amb els seus dos mugrons. Amb aquesta nova situació, es tranquil·litzà una mica més i seguí fil per randa les meves indicacions i de seguida va notar la recuperació del meu membre.
Començava a notar que volia fer alguna cosa més i amb més profunditat. La retirà poc a poc de la seva posició i quan va estar a la seva alçada, li desbotonà la bata, ara sense cap crit, li deixà caure al terra, i per primer cop la vaig besar als llavis, no se si amb el seu home va ser igual, però entre nosaltres va durar més del que havia pogut escoltar des de dins de la rebotiga. Mentre els nostres llavis estaven junts, els meus dits li descordaren els sostenidors, els tirà també al terra. Em separà d’ella una mica i li comença a abaixar les calces, però ella m’atura per un moment, exclamant un petit dubte, que jo vaig esborrar ràpidament posant-li entre els dits el meu membre i li digué, ensenya-li el camí, un petó lent, unes noves carícies a aquells pits que començava a estimar, i ella mateixa amb l’altra mà es tragué les calces i les deixà caure al terra.
Vam cercar un lloc prou còmode per deixar-la descansar, asseguda en una espècie d’escriptori on apuntaven les comandes, que jo creia no aguantaria el que anàvem a fer, l’obrí de cames, i ara si ella més decidida, em guià pel camí al seu amagatall. Mentre anava entrant, lentament i iniciar d’alguna manera les maniobres per fer l’acte, pensava de quina manera havia començat tot no feia tant i que ella mateixa no n’estava segura d’acabar volent-t’ho fer. Ara que ja havíem iniciat l’estira i l’arronsa del que volíem fer, em vaig alliberar de cabòries i vaig estar per la feina. Quan començava a cridar, em vaig donar pressa per poder-ho fer dins d’ella, no fos que algú passant pel passadís o de del carrer en sentis. També es va sorprendre que em buides dins d’ella, però estava tant per la feina que l’enuig se li va passar de seguida. El ritual demanava carícies, petons, mossegades, treballs de llengua i saliva, i com aquest era la primera vegada que ho fèiem, l’anà instruint en les meves costums, al cap d’una estona em preguntà on ho havia après això, jo amb un somriure, li preguntà, que si m’ho hagués ensenyat ella, li agradaria que ho expliqués? Amb un no contundent es va donar per satisfeta, jo tornava a estar operatiu, i ella ho volgué aprofitar fent-me una nova masturbació. Amb un bes càlid i un moviment lent, li tragué d’entre els dits el meu membre i abans que jo li digués res, em preguntà si no volia que m’ho tornés a fer una altra vegada. Jo posant-li un dit a la boca i un somriure, la girà d’esquena i li demana que es separés els glutis una mica. Ho vols fer una altra vegada? I per darrera? Això no m’havia passat mai!
No pateixis, li digué entrant tant suau com podia, si tu vols ja t’aniré ensenyant els meus petits treballs. Un cop orientada la ferramenta, li premé els pits des de darrera i entrant en la vulva ho vam tornar a fer un altre cop, ara m’hagués agradat deixar-la xisclar, però per la nostra seguretat, no ho podia permetre. Quan començava a fer-ho, soltà la mà del pit i li posa tendrament a la boca perquè el so sortís esmorteït, tot això sense aturar-nos en el que fèiem, quan va acabar, jo ja havia esclatat de nou dins seu. Ara no feu cap comentari.
Em digué que era la primera vegada que li feien al mateix dia dues vegades i que també era la primera vegada que s’havia posat el penis a la boca. Jo li respongué que estàvem en paus, jo era la primera vegada que una dona li deia a l’home que es quedés vigilant-me amb el pito fora fins que ella tornés. Somrigué, em donà un bes i respongués que no n’estàvem en pau, ella havia sortit guanyant, que si ho podríem repetir alguna vegada més, però que si li deia que no, ho entendria.
Li digué, la pròxima vegada, tinguis preparat un cartell que digui que tornes en mitja hora i així no tindrem cap tipus de problemes. Ella em preguntà si ho podíem tornar a fer una altra vegada. Li digué que de ganes en tenia però que potser l’amic no ho podria seguir. Intentem-ho un com més ara! Però et vull veure la cara de pocavergonya que tens mentre m’ho fas una altra vegada. Tornà a posar-se de cul a l’escriptori, per dir-ho d’alguna manera, i ara si per darrera vegada la vaig penetrar aquell dia, vaig dubtar si mentre m’ho feia amb ella pensava amb alguna de les meves amigues fixes, a la fi em repensà i vaig estar per la feina amb ella. Em va sorprendre, ara aguantava els xiscles, suposo que la força de l’envit, tampoc era la mateixa. Va arribar la fi del darrer moviment amb una nova ejaculació dins, li recomanà que en arribar a casa es rentés a baix. Li demanà que mentre em vestia, es quedés nua per poder-la admirar i li demanà que girés per poder-la veure en tot el perímetre. Ella accedí. Li comentà, que quan la veiés, si no estava en situació compromesa, li tocaria alguna part del seu cos que tant m’havia fet gaudir avui. I abans que reaccionés, li agafà les calces i li digué, un record del que hem fet ara, tu i jo, després de marxar el teu home. Recorda de tenir el cartell preparat, no sabem quan un dels dos en tornarem a tenir ganes de tornar-ho a fer. Ella amb un somriure, mentre es vestia botonant-se la bata, i oferint-me els sostenidors, em comentà jo, ja en torno a tenir de ganes.
M’apropà a ella, i mentre m’acomiadava d’ella amb un petó i amb el seu cos premut per les meves dues mans, ella, m’acaricià de nou sota la roba el meu membre, preguntat en separar-nos els llavis si ella es podia quedar amb els meus calçotets. Com a única resposta, li obri de nou la bata a l’alçada dels pits i els hi besà, abans de marxar li donà una mossegada una mica més forta que les altres als mugrons i ella cridà. Marxà amagant-me les calces en una de les butxaques dels pantalons, preguntant-me encara com podia ser que tot hagués anat tant be, de la manera que havia començat. Repetírem i cada cop ella estava més preparada, que no més predisposada, això ho puc afirmar sense dubte, sempre ho estava. En aquesta resposta, em recordava la primera amiga, la que em va fer estrenar tot aquest món.
