dijous, 24 de novembre del 2016

Cinc campanades sonen



Cinc campanades sonen.
Tres flors primerenques esclaten
i dos ocells volen en la matinada freda
d’aquella primavera incipient.
Queda la ploma òrfena,
el paper blanc de mort,
i la nit plora, la seva dissort.

Ja res tornarà enrere,
ja res serà.

Els ramats de sa infantesa,
les cabres velles,
la llet calenta,
el cel net
i un llibre obert.

Ja res tornarà enrere,
ja res serà.

El cos fred,
fill de la freda guerra,
en la fredor del calabós,
reposa en la pau que la vida
li negà.

Ja res tornarà enrere,
ja res serà.

I entre els versos que no repetirà,
l’olor penetrant d’una ceba llunyana,
es cantaran sons de mare al fill nadó.

Ja res tornarà enrere,
ja res serà.