Ara
que aquell temps
resta
llunyà,
que
l'escalfor
del
moment s'ha bescanviat
per
aquesta fredor
que
talla la pell,
que
esquinça el pensament,
ara
descanso.
La
memòria
em
deix instants
de
repòs,
on
descansar
del
neguit
d'un
passat escàpol,
ombrívol,
neguitós.
Descanso,
si,
de
mi mateix,
de
les angoixes
que
em portaven
aquells
instants temorosos
per
perdre el que creia meu.
He
trencat
amb
les creences aquelles
que
em portaren
a
la vora de la follia,
res
em queda,
tret
de la imatge sèpia,
doblegada,
suada
d'una
tarda d'estiu
perduda
en el temps,
en
un ahir llunyà.
https://camillestein.blogspot.com.es/2009/12/matriz.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada