dilluns, 26 de desembre del 2016

Des del primer petó



Des del primer petó,
s'engega el rellotge
del nostre temps,
que té més hores fora
que minuts dins.
Lentament descendeixen
els grans de sorra
del vell rellotge,
i creix poc a  poc
la muntanya daurada
de la part de sota.
Mentrestant
el menjar acuradament
preparat per
a la teva rebuda
es va gelant
i la beguda s'esclafa
amb l'ardent espera
que elàsticament
es va allargassant
en un interminable
romancejar.
A la paret,
un altre rellotge
dóna voltes incansablement
i amb les agulles
va cosint
com una nova Penélope,
el dia amb la nit,
esperant
que la teva arribada
pugui desfer l'angoixa
que crea la teva absència.
Des del primer petó,
potser sabíem
que podria arribar
una estona com aquesta,
però vam voler apostar
per una puntualitat
que mai  es va donar.
La taula parada,
fa tant de temps,
és ara un menú
de teranyines amb glacé
de pols deixat anar
des d'un passat
que mai va esperar gaire
del futur que havia de venir.
Amor,
el temps
dels rellotges ja ha passat,
i ara espera la llarga lletania
d'una eternitat, dins del mirall.