dimecres, 23 de març del 2016

M'he begut



 
M'he begut
calent encara,
amb glops
de pardal
el regust amarg
del recipient blanc.
Mirant-te als ulls,
com un condemnat.
Aleshores, ho he sabut,
tu ets el somni,
tants cops somiat.
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2016/03/mha-agradat.html

dimarts, 22 de març del 2016

Cau la pluja en camps





Cau la pluja en camps
d'un verd jovenívol.
De cara al cel,
creix la jove tija,
que sense saber-ho
vol ser gran i daurada.
Dansa amb la brisa
d'una incipient primavera
i sembla
que una mà la pentina
i acarona amb les altres tiges
i en fa un mar onejant.
El sol,
esperona la tija
i la pinta d'or,
fins l'hora amarga
de la sega,
escriu amb tinta de saba,
els goixos
de la curta vida.
 http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2016/03/la-transformacio.html

dilluns, 21 de març del 2016

En la distància





En la distància.
Dins el silenci:
Rere els mots.
Escoltant la mar.
Mullant-me amb la pluja.
Amagat en els porxos.
Mirall dels finestrals.
Com ombra dins la boira.
T'estimo en la distància
que ens separa.
T'estimo dins el silenci
que ens envolta.
T'estimo rere els mots
d'aquells versos que mai
escoltaràs.
T'estimo escoltant la mar
quan ens parlava
del nostre amor.
T'estimo mullant-me
amb la pluja,
que cau mentre et veig marxar.
T'estimo amagat en els porxos
allí on l'ombra
de la nit m'acompanya.
T'estimo en el mirall
dels finestrals,
mentre et recordo
com t'estimo
en la distància...
http://zel-aramateix.blogspot.com.es/2015/03/testimo.html

diumenge, 20 de març del 2016

M'ha agradat




 M'ha agradat
el gust fort,
cremant,
amarg.
El sucre
amagat
vora el cor.
Amb el seu mirar.
Amb el seu record.
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2016/03/mha-deixat.html

dissabte, 19 de març del 2016

Em veus




Em veus
amb el mirar perdut,
fitant un horitzó llunyà,
que s'albira
entre una boirina reticent,
que no sap si marxar o tornar.
No sents
pel meu silenci
ni el brunzit
dels insectes
ni l'udolar
d'un vent
que vol arribar.
No llegeixes
en els meus mots buits
cap vers
ni per encetar
ni per acabar.
Potser veus créixer
per l'esquena envellida,
l'eriçada por
que s'esmola i clava,
en la pell
cada cop més resseca
del meu cor.
La por de la soledat
i del silenci de matinada,
sense més so
que el degoteig
de la rosada,
sense més escalfor
que el sol ixent
de la primavera nova.
La por que gela els ossos
i es queda a fer-nos companyia.
http://paraulesimots.blogspot.com.es/2015/09/ho-saben-els-ocells.html