dijous, 28 de juliol del 2016

Vetlla la barca



Vetlla la barca
en la sorra molla
l'eixida
de la lluna nova
i mentre espera veure
el que no es veu,
escolta dolçament
el so d'un saxo
plorar amors fugissers.
Vetlla la barca
remors de mar dansant
i com llums llunyanes
pampalluguegen
els estels curiosos
que volen sentir
el so d'un saxo
plorar amors fugissers.
Vetlla la barca
núvols de cotó
que porten la pluja
d'un cel
que sanglota oint
el so d'un saxo
plorar amors fugissers.
http://www.isabelribera.com/2016/07/notes-de-saxo.html


dimecres, 27 de juliol del 2016

S'obre la porta



S'obre la porta,
i davant la finestra
el llit mudat
espera el ball
de dos cossos
plens de sons,
frenètics,
suaus,
suant
amb frecs
càlids.
Et presentes,
-et sembla-
nua,
però el teu cos rígid,
s'omple d'una camisola
de vergonya
i mentides.
Nua,
si,
però llunyana.
Acceptes
callada les carícies,
i com pluja d'estiu,
van caient
relliscant
cos avall.
A la vora,
ben a prop,
et puc tocar,
més lluny,
et noto
transparent i etèria.
Com el baf
d'un fred dia d'hivern.

dilluns, 25 de juliol del 2016

Silent i nua




Silent i nua.
Em mires.
Deixes que la mirada
navegui entre les ones
del teu cos madur.
Només vols mots
que endolceixin
aquests instants.
Lluito callat
contra el desig
de no fer-te cas
i oferir-te un a un,
els petons guardats
en el decurs
de la nostra vida.
Silent i nua.
T'ofereixes
distant.
Encara demanes
els mots
que jo vull
convertir en carícies.
Et vaig pintant
ment endins
per recordar-te eternament.
Sense oblidar
aquests moments
en que lentament
em rebutges.
Silent i nua.
http://jmtibau.blogspot.com.es/2015/06/dona-de-cinta-sabate.html



dissabte, 16 de juliol del 2016

Dia a dia vam fer créixer els anys

 

 Dia a dia vam fer créixer els anys
i el que aprenguérem a l’arena,
ho hem perdut com estranys plens de pena.
segur que amb el temps en traurem nous guanys.

Ara que tot ha passat, que no em pertanys,
recordaràs l’estimació d'Helena,
i voldràs recuperar-la amb afanys,
trobant-me girada tota d’esquena.

Per a mi una nova primavera,
vindrà i em sortirà de nou al pas,
mirades dolces que no es calculen.

En la nova etapa que m'espera
feliç, reconfortada em trobaràs.
plegada de mans, amb dits que circulen.

 

 https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2016/07/el-meu-primer-sonet.html