L'ombra
és ma pell,
i
el silenci el meu alè,
sota
l'ala d'un barret
vigilo
el teu present.
Amagat
entre porxos vells,
com
un bergant qualsevol,
espero
trobar-te
en
un revolt
i
fer del teu cos
el
meu amagatall.
En
marxar l'amic oficial,
cerco
les escales i m'enduc
el
premi d'una abraçada
tenaç.
La
joia del moment,
les
carícies de la pell,
les
paraules
entre
el fum del cigarret,
i
el dringar de gots vells
carregats
d'encenalls
de
licor pudent.
Mercenaris
de l'engany
vividors
del moment,
lladres
de sentiments
que
juguen sabent
que
és perdre.
Llençol
de fil,
de
cotó, de setí,
llençols
per fugir
d'un
amor,
d'un
destí.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/02/anarquia.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada