dimarts, 31 de gener del 2017

Després de tant temps



Després de tant temps
he tornat a passejar
pels vells carrers
de la teva ciutat.
He vingut altre cop
amb el bus a recordar
com em vaig enamorar
del somriure graciós,
del jove perfum
que em duia enlloc.
Caminar entre arcades
i vitralls de botigues
plenes de gent.
Volia preguntar,
si algú et recordava
caminant per allí,
entre gotes de pluja,
seguint els gegants,
rient entre colles
seient en terrasses
lluint la festa
en la mirada verda
dels teus ulls.
Encara sentor l'olor
del teu cos vora el meu
poc abans de l'adéu.
Prement ma vida
entre el braços forts
veient com marxes
entre riuades de gent,
la teva gent
i en deixes orfe
a la plaça de l'ajuntament.
Assegut en aquell bar,
veig passar els joves d'avui
i em pregunto qui sap si
fos nostre el sospir
d'algun d'ells.
Que buida resta la ciutat,
només amb el record
d'aquell jorn passat.

dilluns, 30 de gener del 2017

Ets bella amor



Ets bella amor,
ho veig amb els ulls del cor,
la cara s’omple
de rierols secs
que s’estoven
amb somriures i carícies
dels meus nerviüts dits,
com sarments castigats
pel temps.
Ets bella amor,
ho veig amb els ulls del cor,
passes caminades
amb la cura
del coneixement conreat
amb el pas de núvols i boires,
de vents i solanes,
flors que s’obren i esclaten
en balls de colors
i arbres que es queden nus.
Ets bella amor,
ho veig amb els ulls del cor,
d’ànima serena,
de paraules pausades,
de mirar flonjo
i saber escoltar
els mots del silenci,
la manta de la nit freda,
el ventall de la tarda fogosa,
el got d’aigua fresca,
l’escalfor d’una sopa calenta,
la companya ideal
de tants instants universals,.
Ets bella amor,
ho veig amb els ulls del cor.

diumenge, 29 de gener del 2017

De bon matí



De bon matí
m’esperes
amb un petó
a la punta
dels llavis amagat
entre el somriure
primerenc.
Salutacions
i començar
a fer la feina,
s’escapa una mà
a l’espatlla,
un acudit,
i un frec de braços
que carrega l’habitació
d’electricitat estàtica.
I el món segueix caminat
aliè a aquest sentiment
que tant sols tu saps
que existeix.
Et veig jove,
quan jo caduc,
vaig fent el darrer t
ros del camí,
gaudeixo d’aquestes giragonses
de papallona,
pol·linitzant la fertilitat
del meu cos,
vigoritzant un cor
envellit i malalt.
I em faig el distret
als dards
que m’envia
un petit deu de l’amor,
però hi ha un racó
on somiar és possible,
i somio els petons
que cada matí es perden,
i les carícies
que passen de llarg,
l’escalfor tebi
d‘un cos ensenyant-me,
recordant de nou
els frecs de dos cossos,
però són només
els somnis perduts
d’un vell caduc.

dissabte, 28 de gener del 2017

Cantes al fons



Cantes al fons
del petit escenari
d'un vell bar,
el fum es omnipresent
i la llum sembla apagar-se
poc a poc,
ressona el cant
amb la veu rogallosa
que els anys
i l'alcohol han anat adobant.
El vestit negre
amb un tall fins el maluc,
ressalta la figura fina,
però tothom escolta la veu
que conta la història
d'un amor com el nostre.
Vora la mà,
un got mig buit,
espera el següent glop
entre cada una
de les estrofes
d'aquella vella cançó.
La vida passa
com els bells versos cantats.
De nou demà tornaré
a escoltar les cançons
que pesadament
surten de la boca
i del cor
repassant un altre cop
la nostra historia
d'amor absent.


divendres, 27 de gener del 2017

Deixarà enrere




Deixarà enrere
amics i fets eterns
que amb el mot viuran

http://desdeminoray.blogspot.com.es/2017/01/haiku-para-rafael-perez-cuadrado.html